absolutamen

Retour 

adv.

a. 'dans tous les cas, quelles que soient les circonstances'

AlbucGL 8,21: … cum aquo no sia absolutament vertat, quar yeu ja he aquo proat e he atrobat que aquel no fa aquo

AlbucGL 132,19: Lahoras tu entromet le tieu dit en aquo que siec le testicol, en aquo que es entre ciphac blanc lequal es dejos la codena de l'huou, e entre le ciphac segon, e absolutament am aquel havent adherencia que es en la partida detras de l'huou.

b. ɢʀᴀᴍᴍ. 'absolument [en parlant de l'emploi d'un ablatif]'

LeysAmA 3:50,30: e si tant es qu'om trobe ·ɪ· sol ablatiu pauzat absolutamen, adonx per aquel n'enten hom ·ɪ· autre, coma: tractat de nom, volem tractar del pronom, soes, tractamen fag del nom; et enayssi de lors semblans locutios

LeysAmG 2:102,11: e si us ablatius es pauzatz absolutamen, per aquel enten hom autre, coma tractat del nom, volem tractar del pronom, so es tractamen fag del nom, et en ayssi de lors semblans locutios

LeysAmG 2:110,10–11: Del ablatiu. / … En autra maniera es ditz absolutz. Quar soen es pauzatz absolutamenlo maestre legen. li escolar aprofiecho.